Entitats, associacions, professionals i usuaris reclamen més recursos per tractar la salut mental i campanyes per lluitar contra l’estigma
● Les Jornades baten el seu rècord d’assistents, gairebé 1000 persones, entre presencials i en streaming, i el Principat d’Andorra s’involucra plenament en la participació activa a les sessions
● El Conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, manifesta que la salut mental és una de les prioritats del Govern i que s’han reforçat els equips multidisciplinaris en l’atenció dels trastorns infanto-juvenils greus
● Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional per la Salut Mental, reclama visibilitzar els malalts mentals “perquè no son escoltats”
Amb el títol “Fora estigmes! La salut mental al Pirineu”, la IX edició de les Jornades per a l’excel·lència van arrancar ahir a la tarda al pavelló poliesportiu d’Esterri d’Àneu, amb un record de públic. Ponents, assistents, professionals de l’àmbit sanitari, investigadors, pacients i associacions d’usuaris han coincidit en reclamar més recursos per tractar la salut mental i que són necessàries més campanyes divulgatives i educatives per fer front a l’estigma que acompanya aquestes malalties.
El conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, acompanyat de la secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Meritxell Budó, ha assegurat que “la salut mental és una de les prioritats del departament i que l’atenció als infants i joves s’ha reforçat amb equips multidisciplinaris”.
Aquestes Jornades, que ha iniciat el president de les Jornades per a l’excel·lència, Jesús Montoliu, l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Pere Ticó i el diputat de salut de la Diputació de Lleida, Albert Bajona, han comptat amb una notable assistència de ponents i d’assistents del Principat d’Andorra, gràcies a l’acord que les Jornades han tancat aquest any amb el Govern d’Andorra.
La primera taula rodona de les Jornades, amb el títol ‘L’origen dels trastorns mentals” ha situat com s’originen les malalties mentals des del vessant científic i antropològic amb la doctora i investigadora Elisabet Vilella, la doctora Marta Ribasés, coordinadora del Laboratori de Psiquiatria Genètica de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR) Barcelona i el professor i antropòleg mèdic Josep Maria Comelles.
A la segona taula s’ha tractat com “fer visible l’invisible” en relació amb l’estigma que pateixen les persones que conviuen amb trastorns mentals”. Aquí, Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional per la salut mental, ha reclamat la necessitat de “visibilitzar totes aquestes persones que pateixen malalties mentals perquè no les escoltem”. Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental la Noguera i vicepresidenta d’Obertament ha desvelat que amb els programes de divulgació a les escoles “S’ha aconseguit disminuït els casos d’anorèxia i bulímia”. La taula d’”Obertament”, ha estat on més ha participat el públic i més reivindicacions de normalitzar les malalties mentals s’han sentit amb testimonis de persones que pateixen trastorns mentals.
“La salut mental al Pirineu. Radiografia i recursos”, ha estat l’última taula de la primera jornada de les jornades per l’excel·lència amb un col·loqui dedicat a fer un resum de la situació i a mencionar els recursos disponibles per combatre aquesta realitat als territoris de muntanya.
Dissabte al matí, les Jornades tractaran de la salut mental al llarg de la vida, el gènere i el futur
La jornada d’aquest dissabte se centrarà en la salut mental en totes les etapes de la vida, amb les taules rodones “Generació digital: connectats o desconnectats?” i “Una mirada a la vellesa”, a més de debatre sobre si “Hi ha diferència de gènere i de percepció social?. Amb la sessió “Un exemple d’integració”, es donarà veu a pacients i associacions que treballen amb pacients amb malalties mentals.
Les Jornades per a l’excel·lència a Esterri d’Àneu, el think tank de les comarques de muntanya
Després de nou edicions, les Jornades s’han convertit en un acte de referència al Pirineu. Les edicions anteriors van fixar-se en les persones com a vehicle de progrés, en el turisme, en les infraestructures i les comunicacions, en la sanitat, en el comerç electrònic com a oportunitat de negoci global, en la sostenibilitat i en l’educació.
