El Pirineu es converteix en un potent altaveu contra l’estigma de la salut mental i reclama més recursos, divulgació i coordinació
- El ministre de Salut d’Andorra, Albert Font ha conclòs que després d’aquestes jornades i de tot el que aquí s’ha dit durant els dos dies “la tasca que ens hem encomanat és un llarg viatge”
- El Pirineu reclama coordinació en els recursos i imaginació per atendre un territori extens i amb poca població.
- Les Jornades tanquen la seva IX edició amb rècord d’assistents i una gran participació en els col·loquis, com a símptoma de l’interès generat
Avui, han conclòs les IX Jornades per a l’Excel·lència sota el títol “Fora estigmes! La salut mental al Pirineu”, amb un record de públic i amb una llista llarga de demandes a les administracions i a la societat per combatre l’estigma de les malalties mentals.
L’encarregat de cloure les sessions que, durant dos dies s’han celebrat al pavelló esportiu d’Esterri d’Àneu, ha estat el ministre de salut d’Andorra, Albert Font que ha destacat que després d’aquestes jornades i de tot el que aquí s’ha dit “la tasca que ens hem encomanat és un llarg viatge”
La particularitat dels territoris de muntanya
Des del territori pirinenc s’han fet unes reclamacions particulars que van en el sentit de destinar més recursos, més divulgació i imaginació per atendre un territori extens i amb poca població com és el Pirineu. Per això els testimonis participants han fet palès les necessitat de transport de les persones que pateixen malalties mentals als territoris de muntanya. Les associacions que hi han participat, com el Club Social de Tremp, reclamen habitatge social i pisos d’emergència, més atenció social i sanitària coordinada.
La primera taula rodona d’aquesta segona jornada, s’ha dedicat a les generacions més joves. Sota l’enunciat “Generació digital: connectats o desconnectats? la psiquiatra Montserrat Dolz, ha explicat que “l’abús de les tecnologies fa disminuir l’escorça cerebral i minva el coeficient intel·lectual en 15 punts, i això és molt” i per això “cal neuro-protegir la infantesa i l’adolescència, una etapa clau en la vida de les persones” ha afegit. Xavier Margarit, psicòleg especialitzat en educació emocional i benestar ha explicat que “la sobreexposició als estímuls i fake news provoquen trastorns com són els trastorns de conducta alimentària” i ha aconsellat que “el contacte amb els fills és molt important i no es pot delegar a una pantalla”.
Una de les taules més emotives ha estat la dedicada a la gent gran titulada “Una mirada a la vellesa”, amb la participació de la neuròloga i directora mèdica d’Ace Alzheimer Center Barcelona, Mercè Boada, i la neuròloga Vanessa Pytel. Boada ha aconsellat que per aconseguir arribar a ser persones grans, però joves mentalment “no hem de deixar d’aprendre mai”. L’actriu Carme Elías ha desvelat que, a causa de l’Alzheimer que pateix, “cada dia, marxa un trosset de la meva vida”. Pytel ha demanat que des de la ciència “hem de conèixer per perdre la por i poder actuar”.
La taula rodona “Hi ha diferència de gènere i de percepció social?” ha estat un dels debats més controvertits. Els participants, la psicòloga Alba Alfageme, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut Meritxell Budó i el cap del Servei de salut mental del Sistema Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carles Mur.
La darrera taula de la jornada ha estat moderada per Helena Mas, secretària d’Estat de Salut del Govern d’Andorra. Aquí s’ha parlat sobre “El futur de la salut mental”, on s’ha vist una demostració d’unes ulleres virtuals per ús terapèutic de la mà de Xavier Palomer, fundador d’Amèlia it Care. Aquesta tecnologia serveix per tractar determinats trastorns mentals com les fòbies. En la mateixa taula ha participat, Xavier Trias, metge i exalcalde de Barcelona ha declarat que “la salut mental és una assignatura pendent per la salut pública de la ciutadania i cal invertir, soc partidari de tenir una mica més de dèficit per arreglar la salut mental”. Per Trias “és molt important avaluar el sistema d’atenció en salut mental, i és molt important, també, invertir en recerca, innovació i formació en el nostre país”.
Conclusions i demandes
Ponents, assistents, professionals de l’àmbit sanitari, investigadors, pacients i associacions d’usuaris han fet una llarga de llista de reclamacions per millorar tant a l’atenció sociosanitària com els recursos destinats al territori de muntanya com és el Pirineu.
En total s’han realitzat 11 taules rodones on han participat més de 40 ponents que es resumeixen en aquestes conclusions i reclamacions per combatre l’estigma:
- Inversió en recerca per poder tractar i ajudar al pacient.
- Reforçar les relacions comunitàries sobretot, en l’àmbit local.
- Visibilitzar els malalts mentals, les seves famílies i les associacions que treballen amb ells.
- Normalitzar les malalties mentals perquè les persones que conviuen amb malalties mentals puguin gaudir d’una vida normal.
- Canviar la mirada per canviar la percepció social
- Divulgació i informació sobre les malalties mentals en tots els àmbits
- Lluitar per aconseguir una vida digna
- Eliminar sistemes com la contenció mecànica i les amenaces als malalts mentals ingressada. La responsabilitat individual per cuidar el nostre cervell
- Atenció sociosanitària coordinada i amb visió de gènere
- Frenar la medicalització
Les Jornades per a l’excel·lència a Esterri d’Àneu, el think tank de les comarques de muntanya
Després de nou edicions, les Jornades s’han convertit en un acte de referència al Pirineu. Les edicions anteriors van fixar-se en les persones com a vehicle de progrés, en el turisme, en les infraestructures i les comunicacions, en la sanitat, en el comerç electrònic com a oportunitat de negoci global, en la sostenibilitat i en l’educació.
L’Associació Jornades per a l’excel·lència és una entitat sense ànim de lucre, constituïda a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) l’any 2014, amb l’objectiu de promoure el perfeccionament professional dels habitants de l’alta muntanya i afavorir així el desenvolupament del territori. La sostenibilitat i el progrés de les persones en les organitzacions són els eixos clau que fomenten aquesta iniciativa.
